L’entrada d’aquest
mes és per parlar de les raquetes de neu, per donar una mica d’informació del
seu funcionament i del terreny adequat per utilitzar-les. Les últimes setmanes
hi ha hagut alguns accidents greus, fins hi tot algun mort, pel mal us de les
raquetes, per utilitzar-les en terrenys on no s’haurien d’utilitzar mai, les
condicions de la neu, poca i molt dura, tampoc hi ha ajudat.
És una llàstima
que un esport tant bonic, que et dona accés a llocs remots s’acabi convertint
en un problema tant greu. La massificació de les muntanyes, sobretot a l’hivern,
dels últims anys i la desconeixença en general de molta gent han fet que any
rera any hi hagi més accidents i cada cop més greus.
Dit això,
comencem parlant del terreny on s’han d’utilitzar les raquetes, les raquetes de
neu es van inventar fa milers d’anys a la zona de Xina i Sibèria i servien per
caminar a l’estepa quan hi havia molta neu, per tant van ser inventades per
caminar en terrenys plans. Més endavant, concretament fa uns 60 anys, van
arribar a Europa, primer als Alps i després als Pirineus, quan van arribar es
van tenir que adaptar, ja que els Alps i Pirineus són muntanyes més escarpades,
d’aquesta manera a les raquetes els hi van posar punxes a la part inferior, alces
i unes punxes a la part frontal.
Per tant la
primera conclusió que podem treure, és que el terreny ideal és el pla, amb les
modificacions sofertes podem anar per terrenys amb una certa pendent, tant
pujant com baixant, però en cap cas podrem afrontar grans pendents on una
caiguda podria ser mortal (de fet tots els accidents greus són per aquest motiu).
La pendent màxima que podem afrontar, sobretot en baixada és del 30% - 35%
aproximadament i depenen molt del tipus de neu que trobem.
Normalment les raquetes
que trobem al mercat, i les millors, són de la marca TSL. Les raquetes de gama
mitja que són les més utilitzades, tenen tres posicions:
- - La
posició normal, on podem aixecar el taló, aquesta posició ens servirà per
caminar en pla, pujades no molt pronunciades i baixades no molt pronunciades.
- - La
fixació, que és un ferro petit a la part posterior, que fixa el peu a la raquetes,
aquesta posició ens servirà per corre, baixar i saltar.
- - I l’alça
que ens servirà per quan la pendent de pujada s’accentua, d’aquesta manera no
ens cansarem tant quan pugem.
És molt important
ser coneixedor de totes aquestes coses i també planificar la sortida de manera minuciosa,
mirar la previsió meteorològica (jo utilitzo l’Snow Forecast), mirar el
butlletí d’allaus (ICGC) i saber llegir els plànols corresponents, per poder
observar si el terreny per on progressarem és l’adequat per anar amb raquetes
de neu.
Si tot i així no
ho veieu clar, el millor és contractar un guia de muntanya, que ens portarà amb
seguretat i de ben segur ens explicarà moltes històries de l’entorn que trepitgem.
Salut i muntanya!