Arbres singulars

En col·laboració amb llenya online el proper gener començarem a programar les sortides per conèixer els boscos emblemàtics o arbres singulars del nostre territori.

Començarem la sèrie d’arbres singulars, parlant de tres roures, de dos subespècies diferents dos roures pènols (Quercus Robur) i un roure martinenc (Quercus Pubescens), situats a la Comarca de la Garrotxa, els tres Roures del Rei a Montagut – Oix i el Roure de Sant Valentí de Salarça.

"Començarem la sèrie d’arbres singulars, parlant de tres roures..."

Sant Valentí de Salarça

Els Roures del Rei (Quercus Robur), originalment eren tres però des de 1996 només en queden dos, un d’ells amb 5,17 m de perímetre és el roure amb més perímetre de tot Catalunya, es calcula que tenen entre 450-500 anys. El 31 de gener de 1748 es va promulgar una llei que disposava que tots els propietaris dels boscos situats a uns 140 quilometres de la costa no podien tallar cap arbre sense autorització i els arbres idonis per la construcció de vaixells serien marcats  i només l’estat podria disposar d’ells, aquests tres roures van ser marcats i oblidats en aquest lloc de difícil accés, això els hi va salvar la vida. Posteriorment s’han anat promulgant lleis que han fet que arribin als nostres dies intactes.

"...aquests tres roures van ser marcats i oblidats en aquest lloc de difícil accés, això els hi va salvar la vida."

Els Roures del Rei

El roure de Sant Valentí de Salarça (Quercus Pubescens) el trobem just davant de l’ermita de Sant Valentí de Salarça, és un Roure Martinenc que fa 4,50 m de diàmetre, 25 m d’alçada i té una copa de 24,50 m de diàmetre. Prop d’aquesta localització trobem dos o tres roures de característiques similars. Molts dels boscos de la Vall de Salarça van ser venuts a Renfe per utilitzar la fusta dels arbres per fer travesses de tren, el motiu pel qual no van utilitzar aquets exemplar i ha arribat als nostres dies es desconeix.

Com podeu veure la vida està plena de petites casualitats que fan que algunes coses perdurin en el temps i altres no, la conclusió és doncs que em de gaudir del que tenim perquè no hi ha res que duri per sempre.